El linogravat és una variant del gravat en fusta (la xilografia), en el qual un full de linòleum
(de vegades muntats en un bloc de fusta) es fa servir per a la
superfície en relleu. El full de linòleum s'entinta amb un corró
(anomenat Brayer) i, a continuació, s'impressiona sobre paper o tela.
Malgrant que el linòleum com a revestiment de sòls es remunta a l'any
1860, la tècnica d'impressió linogravada es va usar per primera vegada
pels artistes de Die Brücke a Alemanya al 1905.
És més fàcil obtenir determinats efectes artístics amb linòleum que amb
la majoria de les fustes. El linòleum és molt més fàcil de tallar que la
fusta, especialment quan s'escalfa.
Font: Viquipèdia
Eines
El linòleum, també anomenat linogravat, és una tècnica d'estampació en relleu, és a dir, quedaran impreses les zones altes de la matriu i les treballades amb la gúbia seran blanques. Rep el seu nom perquè el material utilitzat és un compost d'oli de llinosa fortament oxidat (LINOXINA), suro, jute i pigments sobre una arpillera, donant certa consistència de cautxú. En origen el linòleum va ser, i és, un material que s'utilitza per al revestiment de sòls. El va patentar el britànic Frederick Walton el 1860.
Posteriorment pel seu baix cost i característiques -és un material tou i resistent- es va començar a utilitzar per a treballs gràfics, sent el de millor qualitat el de color marró o gris. Es talla amb tot tipus de gúbies, en o o v, fulles i instrumental de tall. També es pot retallar. Des de l'any 2008 el linòleum presenta una capa irregular de quars en la seva superfície (a l'sembla, a causa de les exigències dels països nòrdics en la duresa dels recobriments) que repel·leix en major o menor grau la tinta i produeix certa textura per la qual cosa cal lijarlo abans de tallar-amb un paper de vidre d'aigua de l'nº 180 i / o 280. per la seva absència de textura produeix tintes planes, de manera que per aconseguir els diferents grisos caldrà emprar un dibuix tramat de qualsevol índole i grafisme. Cal anar amb compte ja que a causa de la seva blanor les línies molt fines no resistiran la pressió de l'tòrcul, perdent qualitat per sobreentintado a la segona o tercera estampació.
És difícil encara trobar informació bibliogràfica professional sobre el linòleum ja que és una tècnica usada molt per nens i per estudiants de secundària i els llibres actualment no tenen el nivell adequat per a un grau superior de Belles Arts (per exemple el text de Robert Reindl Com fer linòleum. Ceac, Barcelona 1994 2ª Ed., dirigit a escolars.) Seria ideal que algú recopilés aquestes dades el proposés com a treball d'investigació i posterior text pedagògic. La bibliografia més relacionada amb aquest tema són llibres a l'encapçalament de trobeu estampació o gravat en relleu com el de Walter Chamberlain Gravat en fusta i tècniques afins (Madrid, Hermann Blume 1988), bastant complet. Pots veure també aquesta magnífica pàgina dedicada a l'linòleum: Linocut boy. Com a principal precursors en el treball a linòleum, amb obres de gran complexitat i bellesa teniu a Picasso, sobretot en l'ús del color.
Si després de les explicacions de classe encara et sentissis molt perdut, acudeix a altres textos sobre estampació en relleu (tots els llibres estan a la biblioteca), mira imatges a Internet i, fins i tot, hi ha molts vídeos penjats a Youtube introduint les paraules linòleum o linogravat . Aquí tens un exemple, encara que hi ha molts més.
Font: Técnicas de grabado
Posteriorment pel seu baix cost i característiques -és un material tou i resistent- es va començar a utilitzar per a treballs gràfics, sent el de millor qualitat el de color marró o gris. Es talla amb tot tipus de gúbies, en o o v, fulles i instrumental de tall. També es pot retallar. Des de l'any 2008 el linòleum presenta una capa irregular de quars en la seva superfície (a l'sembla, a causa de les exigències dels països nòrdics en la duresa dels recobriments) que repel·leix en major o menor grau la tinta i produeix certa textura per la qual cosa cal lijarlo abans de tallar-amb un paper de vidre d'aigua de l'nº 180 i / o 280. per la seva absència de textura produeix tintes planes, de manera que per aconseguir els diferents grisos caldrà emprar un dibuix tramat de qualsevol índole i grafisme. Cal anar amb compte ja que a causa de la seva blanor les línies molt fines no resistiran la pressió de l'tòrcul, perdent qualitat per sobreentintado a la segona o tercera estampació.
És difícil encara trobar informació bibliogràfica professional sobre el linòleum ja que és una tècnica usada molt per nens i per estudiants de secundària i els llibres actualment no tenen el nivell adequat per a un grau superior de Belles Arts (per exemple el text de Robert Reindl Com fer linòleum. Ceac, Barcelona 1994 2ª Ed., dirigit a escolars.) Seria ideal que algú recopilés aquestes dades el proposés com a treball d'investigació i posterior text pedagògic. La bibliografia més relacionada amb aquest tema són llibres a l'encapçalament de trobeu estampació o gravat en relleu com el de Walter Chamberlain Gravat en fusta i tècniques afins (Madrid, Hermann Blume 1988), bastant complet. Pots veure també aquesta magnífica pàgina dedicada a l'linòleum: Linocut boy. Com a principal precursors en el treball a linòleum, amb obres de gran complexitat i bellesa teniu a Picasso, sobretot en l'ús del color.
Si després de les explicacions de classe encara et sentissis molt perdut, acudeix a altres textos sobre estampació en relleu (tots els llibres estan a la biblioteca), mira imatges a Internet i, fins i tot, hi ha molts vídeos penjats a Youtube introduint les paraules linòleum o linogravat . Aquí tens un exemple, encara que hi ha molts més.
Font: Técnicas de grabado
-.-
Més exemples:
-.-
Estampes:
Estampes:
 |
| Ernst Ludwig Kirchner - KG Brücke (Ausstellungsplakat der Galerie Arnold in Dresden) |
 |
| Picasso |
 |
|
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada