dilluns, 22 de desembre del 2014

La Galeria Pecanins preserva el seu “esperit” per la innovació

• Obren col·lectiva per celebrar 45 anys d'aquest espai fundat per tres germanes
• Inclou obres dels pintors amb més trajectòria en el recinte, com Montserrat Aleix i Helen Escobedo
.
Foto • Les germanes Pecanins, imatge presa del llibre escrit en 2000 per Luís Carlos Emerich, per a festejar 35 anys del recinte de Durango 186, Colònia Roma

Merry MacMasters/La Jornada 2009.12.05

La Galeria Pecanins celebra nou lustres, complerts el passat octubre, amb l'exposició col•lectiva 45 anys: picant pedra que avui s'inaugura a les 12:30 hores en el seu domicili del carrer Durango 186, colònia Roma.

Aquesta mostra “única” reuneix obra en gran part de la col•lecció de la galeria formada per les seves fundadores, les germanes Pecanins: Montserrat, Ana María i Teresa (morta el passat 14 d'agost).

La idea de l'exhibició a cura de l'artista visual Yani Pecanins, sots-directora d'aquest espai cultural, i la seva tia Ana María, és “posar als pintors que han tingut més trajectòria dintre de la galeria”.

Encara que hi ha pintura, gràfica, dibuixos, collages, una mica de fotografia i una escultura dels anys 70, 80 i 90 del segle passat, “no vam buscar molt en el sentit d'èpoques, sinó de coses significatives per a la galeria, que a més fessin una exposició harmònica”, expressa Yani.

Participen artistes com Jordi Boldó, Kazuya Sakai, Josep Guinovart, Raúl Herrera, Montserrat Aleix, José Luis Cuevas, Josep Bartolí, Brian Nissan, Pedro Friedeberg, Yani Pecanins, Helen Escobedo, Roger Von Gunten, Philip Bragar, Héctor de Anda, Gabriel Macotela y Gabriel Ramírez.

Propostes i aventures boges

–Quin és el seu record més primerenc d'aquesta iniciativa de la seva mare i les seves ties?

–Me’n recordo –respon Yani Pecanins– de la primera galeria del carrer de Florència, però el que em porta més records és quan van inaugurar el local del carrer d'Hamburg; es van fer uns vestits de flassada que els artistes van pintar. Havia molta eufòria per l'aventura que emprenien.
–Quina ha estat la línia de la galeria?

–El que va moure a les Pecas a fer el que van fer a la galeria va ser la seva passió, el seu entusiasme, la seva amistat amb els pintors i el fet de ser part d'alguna cosa que s'estava movent que, m'imagino, tenia a veure amb la Ruptura.

“La Zona Rosa, quan la galeria va estar allí, també era un lloc on passaven coses, un barri on havia galeries, llibreries, tot un esperit. No només eren galeristes com per obrir, penjar quadres i guanyar diners, sinó de ser part dels projectes.

“Avui dia existeixen els comissaris i altres, però en aquesta època no. Llavors, elles feien el que les entusiasmava. Era alguna cosa molt participativa, passional. Moltes de les juntes del Salón Independiente van anar en la galeria quan va estar en el carrer d'Hamburg.

“Les Pecas inventaven, per exemple, els happenings –el performance d'avui–, que gairebé no n’hi havia. Van fer el pastís art, que es treia al carrer, on les persones participaven. Coses molt divertides; llavors, sí crec que aquest esperit és molt important aquí a la galeria. No només exposar perquè venia o perquè era un pintor famós, sinó perquè els encantava el que feia.”

–Què les distingia dels seus contemporanis?

–Pel que sembla aquest esperit de fer coses com boges i aventurar-se a muntar exposicions poc comunes. Potser una mica l'esperit del Salón Independiente on es feien coses noves i molt boges per a l'època. Elles eren molt participatives d'això i ho aplicaven a la galeria en el que exposaven, encara que no es vengués. La qüestió era fer coses diferents, propostes noves.

Un confessionari

L'amistat del crític d'art Luís Carlos Emerich es va refermar amb les germanes Pecanins quan aquell va començar a ser comissari, “a tenir encàrrecs rellevants. Llavors els vaig demanar que em museografiaren curaduries. Hem treballat moltes vegades junts en projectes fora de la galeria. L'únic en el qual he participat va ser en alguna cosa anomenada cinema cabaret, on el Govern del DF va convidar a les galeries a fer una exposició al•lusiva a la vida de la ciutat de Mèxic”.

Emerich és autor del libre Pecanins, publicat amb motiu dels 35 anys de la galeria.

–Com figura la galeria en el panorama d'aquests espais?

–La Galeria Pecanins ha estat determinant en la difusió de l'art mexicà, el català i el llatinoamericà. És un dels puntals de la ruptura dels anys 60. Allí es va formar el Salón Independiente. A pesar que molts dels artistes estaven amb Juan Martín, també exposaven amb les Pecas, que van oferir com sempre el seu espai com a lloc de conspiració en aquell moment que era una xafarderia d'una sola peça la condició de l'art mexicà. No eren tan ortodoxes com la Juan Martín, ja que es van obrir a moltes altres manifestacions. En els anys 60 són veritablement precursores del conceptualisme, que tot just s'albirava en aquest país.

Per a Emerich les Pecanins van buscar sempre “la seva realització personal. No es van fer riques i segueixen sense ser riques. No els va importar tant el negoci. Com els vaig dir un dia: ‘la seva galeria més aviat és un confessionari’. Aquí vénen els artistes a narrar les seves penes i divertir-se. Això és el que ha tingut i conserva la família sencera. Aquesta familiaritat de la galeria és el que imprimeix un caràcter humà, molt més que una botiga d'articles sumptuaris. És gairebé un temple de reunió per a moltíssimes persones”. 

Traducció de l'article: L'ombra i l'atzavara

· Per més informació: "Les Pecas". Pecanins, catalanes a Mèxic. Clicar AQUÍ

-.-

Pecanins. Catalanes a Mèxic

“Les Pecas”

Fa més o menys uns deu anys, vam tenir l'ocasió a Ciutat de Mèxic DF, de conèixer a les germanes bessones Pecanins (Teresa i Anna Maria), axí com a la Yani, filla de la Teresa, no us penseu, ens va faltar conèixer bona part de la saga Pecanins. Parlar de Pecanins a Mèxic és parlar d'arts plàstiques, teatre, cinema, música... Cultura.

Mentre ens trobàvem el passat 15 agost a Mèxic, tot passejant pel Barrio Mexicanos de San Cristóbal de las Casas (bé d'això ja en parlarem un altre dia), passem a comprar el diari La Jornada, entre d'altres noticies preocupants, ens n'assabentem de la mort de la Tere, que el dia anterior havia mort d'una parada respiratòria a l'Hospital Espanyol de la Ciutat de Mèxic. Un dia trist.

Qui son els Pecanins? o millor dit, les Pecanins?

La família Pecanins va arribar a Mèxic l'any 1950, ja que al pare, Jesús Pecanins, l'hi van oferir feina. L'any 1972 van obrir una galeria d'art al barri Gòtic de Barcelona, i el 1992 van fer l'exposició A Mèxic, homenatge de Catalunya a Mèxic al Palau Robert.

Montserrat Aleix

Montserrat Aleix (1908-2004), qui va començar a pintar als 66 anys, ho va fer amb la il·lusió de reflectir els dos països on va viure, expressava la seva filla Ana María Pecanins, la galeria de la qual, regentava amb la seva bessona Teresa. Van muntar una exposició amb motiu dels 100 anys del naixement de la seva progenitora, celebrats el 1er d'abril de 2008.

“Les Pecas”:

Montserrat, Anna Maria i Maria Teresa

Tere Pecanins, (Barcelona, 1930-Mèxic, 2009), galerista i directora artística. Les tres germanes Montserrat, les bessones Anna Maria i Maria Teresa van inaugurar la Galeria Pecanins a la ciutat de Mèxic l'any 1964 i des de llavors han estat un referent cultural a la ciutat i en la relació artística entre Catalunya i Mèxic. La seva galeria va ser la primera que va exposar en el país llatinoamericà l'obra d'artistes catalans com Miró, Tàpies, Guinovart, Frederic Amat, Ràfols Casamada, Daniel Argimón, Hernández Pijoan, Jordi Boldó, Albert Gironella... i tants d'altres, no s'ha d'oblidar les intervencions que hi feu el músic-compositor Carles Santos. El passat mes d'octubre, es celebrà el 45é aniversari de la fundació de la Galeria Pecanins


Una de les últimes aparicions públiques de les germanes Pecanins va ser en la inauguració al Centre Cultural Espanyol de Mèxic de l'exposició Pintors catalans a Mèxic, una mostra que es va poder veure a la ciutat de León, Guanajuato, paral·lelament al Festival Internacional Cervantí de l'any passat, en què Catalunya era el país convidat.

Paral·lelament a la seva activitat com galerista, la Tere també es va dedicar a la direcció artística de cinema i en ambientacions de telenovel·la com “Mirada de mujer” (1998). Es va iniciar en el setè art "per amistat amb els cineastes que en els anys 60 van començar a proposar un cinema mexicà independent de la indústria"

Va guanyar diversos Ariel de l'Academia Mexicana de Artes y Ciencias Cinematográficas, equivalent als Goya, per la direcció artística i escenografia. Veure llista d'Ariel

L'any 2005, Mèxic fou el país convidat a la Fira ARCO, fira d'art contemporani a Madrid, la Galeria Pecanins, evidenment hi fou present.

Per altra banda, Montserrat Pecanins (Barcelona 1929) és casà amb el pintor, escultor Brian Nissen.

Brian Nissen's 'Atlas of Atlantida'

Betsy Pecanins (Elizabeth Ann Taylor Pecanins) va néixer a Yuma, Arizona, EEUU de pare nord-americà i mare catalana l'Anna M. Pecanins. Mèxic, on viu des de 1977, és la seva tercera pàtria: aquí ha residit en diferents etapes de la seva vida i és el seu país d'elecció. Cantant i compositora, Betsy ha destacat per la força i la qualitat de la seva veu en tots els escenaris d'importància de Mèxic i en diferents fòrums d'arreu del món. La seva discografia consta de 14 discs i 11 col·laboracions amb diferents músics.

Destaca el seu treball de fusió de la cançó ranxera mexicana i el bolero amb el blues i el jazz, unint el temperament d'aquests gèneres, que comparteixen el dolor, l'humor i la sensualitat.

Va interpretar la veu cantada de Lucha Reyes per a la pel·lícula “La Reina de la Noche” de Arturo Ripstein i participà cen cançons a las pel·lícules “Hasta Morir”, “Dos Crímenes”, “Cilantro y Perejil” i “Asesino en Serio”.


Per resumir i en opinió de l'Ombra, la Betsy en aquests moments és una de les millor veus que disposa Mèxic, destacant en el gènere del blues, jazz i ranxeres. Escolteu-la, val molt la pena. Ah! Se m'oblidava el seu segon disc “VENT AMB VEUS”, dificilísim de trobar fou gravat a Mèxic i en català!


Aquí la seva web oficial
Aquí la seva discografia

Beba Pecanins
(Ana María Gimeno Pecanins). Beba, nasqué el 24 de febrer de 1962, pintora i escenògrafa de teatre i cinema, malauradament ens dexià desprès d'un aparatós accident de transit a l'Estat de Mèxic el passat 20 de febrer d'aquest any 2009. En l'accident, que va ocórrer a la nit, prop de la localitat de Godínez Tehuastepec, en el municipi de Valle de Bravo, va morir també la seva amiga, la doctora Miryam Silva. Beba, fou una dona i artista compromesa, cosa no gens fàcil a Mèxic.

Obra exposada a Barcelona i treta de http://www.blogger.com/www.tallersoberts.org

Durant uns anys fou museògrafa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Beba, era cosina de Betsy i Yani Pecanins, i neboda de las bessones Anna Maria y Teresa, que fundaren la Galeria Pecanins, una de las institucions culturals més sòlides de Mèxic.

Marisa Pecanins, germana de Beba, directora artística de cinema, també ha treballat entre d'altres amb Arturo Ripstein. Treballà molt unida amb la seva germana Beba en projectes fotogràfics i cinematogràfics.

Yany Pecanins
Yany Pecanins (Mèxic 1957), es autora de collages, capses i instal·lacions. Amb una obra intimista, sensual, de vegades fràgil i seductora, ha esdevingut l'hereva del llegat de les "Pecas"

Un viaje en Zeppelín. 1988
Ediciones La Cocina mimeográficas
Impresión en mimeógrafo, fotocopia, collage, sellos de goma y cartón
26.2 x 19.8 x 3.5 cm

Tan aviat ens encapsa records i vivències com en crea un món oníric amb elements tant quotidians com poden ser sabates de taló, raspalls de dents, pintes o miralls. No en té prou amb l'art plàstic sinó que ens porta cap la lletra, construint paraules i frases que en alguns casos han esdevingut llibres d'artista i quan no, ens ho embotella per tal de no caure en l'oblid.

Una serie de cosas,

Uns quan enllaços per que pugueu jutjar (o millor dit, gaudir) per vosaltres mateix@s. El futur de la saga de les Pecanins està assegurat.

· Yani Pecanins convierte el acto de leer en juego fascinante
· Yani Pecanins propone una estética íntima con un dejo de seducción
· Yani Pecanins enfrasca historias simples para no dejarlas al olvido
· La lectura y las cosas

Més informació de La Galeria Pecanins:

· Las Pecanins, un referente del arte catalán y mexicano
· Exhibirán en el FIC acervo del arte catalán de galería Pecanins
· Sigue festejo de la Galería Pecanins, ahora con artistas de los años 80


Galería Pecanins
Durango 186
Col. Roma Norte
Mèxic DF
Tel. 5514-0621 Fax. 5207-5661
-.-