Sens dubte el segle XX serà recordat per dos fets transcendentals: la implantació del cinema i l'emancipació de la dona, Però si repassem la història, a la música, a la literatura o a l'arquitectura, sembla gairebé impossible trobar noms femenins.
 |
| Mary Cassatt |
La primera expossició consagrada únicament a dones no va tenir lloc fins
l'any 1884 a Amsterdam. Així i tot, els temes tractats als quadres eren
molt limitats, doncs no resultava gens fàcil per a aquelles dones
creadores acudir als cafès i tertúlies, on es parlava dels temes crítics
i d'actualitat. Segurament per això es centraven en escenes íntimes de
la vida familiar, tractant-les -això sí- amb una sensibilitat única.
 |
| El bressol, 1872. Berthe Morisot |
L'acceptació de les dones com artistes va ser una de les barreres del
món de l'art més difícils de superar, sobretot pel masclisme o marianisme dominant des de sempre a tots els àmbits de la vida.
Fins a l'Art modern més recent, qualsevol artista estava considerat com
un treballador més, coneixedor d'un ofici. Es limitaven les seves
pretensions a l'antull del contractador, és a dir, que els temes, la
composició i fins i tot l'elecció dels colors li eren imposats.
Resultava impossible, per tant, que en un món professional tan estricte i
reservat per als homes pogués destacar una dona.
 |
| Camille Claudel treballant al seu estudi sobre un model en fang a escala natural. |
Probablement varen ser els principis
d'igualtat, fraternitat i llibertat, proclamats per la Revolució
Francesa, que van començar a canviar la mentalitat del món; arribant
finalment a les arts a finals del segle XIX.
Revolució que va canviar una forma de vida miserable, rebelant el poble contra la noblesa indecent i despilfarradora per a, malaurada, astuta i sospitosament, acabara cristalitzant-se en una altra manera de poder dominant, la Burguesia, també coneguda baix les denominacions: capitalisme, globalització o, senzillament, societat de consum, però això és un altre tema...
"Tot i no ser realment fins al segle XX quan la dona ocupi el mateix lloc que l'home en l'art, el que importa en realitat és l'obra d'art, els sentiments que transmet sense tenir en compte si aquesta pintada o esculpida per un home o una dona." Marisa Oropesa
 |
| Yakoi Kusama |
Dones com Mary Cassatt, Camile Claudel, Beatrix Potter, Georgia O'Keeffe, Tamara de Lempicka, Louise Bourgeois, Frida Kahlo o Leonora Carrington ens han anat mostrant el camí de la dona dins del món artístic, sobretot des les Avantguardes, a principis del segle XX, fins al moment actual.
Afortunadament, ara mateix existeix un ampli ventall de dones creadores,
de diferents nacionalitats i pensaments, que abasta diferents mitjans
d'expressió i formes ben variades de creació.
Això indica que l'Art va per bon camí. Malgrat tot, encara no es pot equiparar al nombre de homes i dones que exposen.
 |
| Victoria Diehl |
 |
| Shirin Neshat |
No fa tant de temps des d'aquell 26 d'agost de 1970, quan un grup de dones diposità una corona de flors sobre la Tomba del Soldat Desconegut de París, amb una inscripció que deia: "encara hi ha algú més desconegut que el soldat: la seva dona".
