dijous, 16 d’abril del 2015

Dones creadores

Sens dubte el segle XX serà recordat per dos fets transcendentals: la implantació del cinema i l'emancipació de la dona, Però si repassem la història, a la música, a la literatura o a l'arquitectura, sembla gairebé impossible trobar noms femenins.

Mary Cassatt

La primera expossició consagrada únicament a dones no va tenir lloc fins l'any 1884 a Amsterdam. Així i tot, els temes tractats als quadres eren molt limitats, doncs no resultava gens fàcil per a aquelles dones creadores acudir als cafès i tertúlies, on es parlava dels temes crítics i d'actualitat. Segurament per això es centraven en escenes íntimes de la vida familiar, tractant-les -això sí- amb una sensibilitat única.

El bressol, 1872. Berthe Morisot

 

L'acceptació de les dones com artistes va ser una de les barreres del món de l'art més difícils de superar, sobretot pel masclisme o marianisme dominant des de sempre a tots els àmbits de la vida.

Fins a l'Art modern més recent, qualsevol artista estava considerat com un treballador més, coneixedor d'un ofici. Es limitaven les seves pretensions a l'antull del contractador, és a dir, que els temes, la composició i fins i tot l'elecció dels colors li eren imposats. Resultava impossible, per tant, que en un món professional tan estricte i reservat per als homes pogués destacar una dona.

 

Camille Claudel treballant al seu estudi
sobre un model en fang a escala natural.

Probablement varen ser els principis d'igualtat, fraternitat i llibertat, proclamats per la Revolució Francesa, que van començar a canviar la mentalitat del món; arribant finalment a les arts a finals del segle XIX.

Revolució que va canviar una forma de vida miserable, rebelant el poble contra la noblesa indecent i despilfarradora per a, malaurada, astuta i sospitosament, acabara cristalitzant-se en una altra manera de poder dominant, la Burguesia, també coneguda baix les denominacions: capitalisme, globalització o, senzillament, societat de consum, però això és un altre tema...
"Tot i no ser realment fins al segle XX quan la dona ocupi el mateix lloc que l'home en l'art, el que importa en realitat és l'obra d'art, els sentiments que transmet sense tenir en compte si aquesta pintada o esculpida per un home o una dona." Marisa Oropesa
Yakoi Kusama

Dones com Mary Cassatt, Camile Claudel, Beatrix Potter, Georgia O'Keeffe, Tamara de LempickaLouise BourgeoisFrida Kahlo o Leonora Carrington ens han anat mostrant el camí de la dona dins del món artístic, sobretot des les Avantguardes, a principis del segle XX, fins al moment actual.



Afortunadament, ara mateix existeix un ampli ventall de dones creadores, de diferents nacionalitats i pensaments, que abasta diferents mitjans d'expressió i formes ben variades de creació.
Això indica que l'Art va per bon camí. Malgrat tot, encara no es pot equiparar al nombre de homes i dones que exposen.

Victoria Diehl
Shirin Neshat
No fa tant de temps des d'aquell 26 d'agost de 1970, quan un grup de dones diposità una corona de flors sobre la Tomba del Soldat Desconegut de París, amb una inscripció que deia: "encara hi ha algú més desconegut que el soldat: la seva dona".


Font: Voro Monjo

-.-

dimecres, 8 d’abril del 2015

Josep Santilari ens presenta la pel·lícula "El Cuadro" de David Trueba



Josep Santilari, un dels bessons pintors protagonistes del film de David Trueba, ens presenta la pel·lícula "El Cuadro" el proper 10 d'abril a les 18:00h, seu de l'Escola d'Art i Disseny de Reus (EADR), al carrer del vent, 6.

Després del visionat de la pel·lícula, hi haurà un col·loqui sobre els aspectes més destacats i xocants de la història d'aquests germans tan peculiars.

L'entrada serà gratuïta amb invitació que podeu recollir a la secretaria del centre durant els dies 7, 8, 9 i 10 d'abril. Aforament limitat.

Esperem que gaudiu de l'experiència.

http://www.davidtrueba.com/el-cuadro


http://www.santilari.com/home-cat.html


"El Cuadro"

A partir de la seva col·laboració en Saber perdre on la pintura de Josep Santilari va ser la imatge de portada de la novel·la, el cineasta i escriptor David Trueba va decidir seguir el procés de creació d'un quadre.

Per a això va visitar l'estudi dels germans bessons Josep i Pere Santilari i va filmar, amb la precisió d'un notari, la seva tècnica i treball esforçat des de la idea original del quadre fins a la seva finalitzacció.

Traiem el cap en aquest document a un procés ple d'amor a l'ofici, coneixement i esforç, on percebem la pintura com una neta execució, evitant les mitomanies i falses poètiques transcendents.

Josep Santilari i David Trueba ens regalen un viatge fins a les interioritats d'un quadre, des del detall cuidat a la labor lluminosa i decidida d'un pintor superdotat.

Un documental de David Trueba
Amb el pintor Josep Santilari

Productora:

Buenavida Producciones

-.-


EADR - Escola d'Art i Disseny de Reus,
Carrer del Vent 6,
43201 Reus (Baix Camp)
-.-

Cartes d'amor entre Frida Kahlo i un pintor català

 
Es subhastarà properament a Nova York les cartes d'amor que la pintora mexicana Frida Kahlo es va intercanviar durant anys amb el també pintor català Josep Bartolí, una relació fins ara poc explorada, i a la qual El País d'aquest cap de setmana li ha dedicat un article . Podeu llegir-ho aquí.

Josep Bartolí va ser un pintor, escenògraf i dibuixant barceloní va néixer el 1910 en el si d'una família vinculada a la música i l'art. De caràcter "juerguista" i vividor, molt jove va començar a treballar com a dibuixant a la premsa i es va implicar en el sindicalisme de la electritzant Barcelona de l'època. Al febrer de 1939, gairebé al final de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), va travessar la frontera amb França. Al llarg de dos anys, passaria per set camps de concentració, l'últim d'ells el de Bram, d'on es va evadir. Detingut per la Gestapo, va ser enviat al camp de Dachau, però en el camí va fugir saltant del tren i, després d'un llarg periple, va arribar a Mèxic.

Allà reprèn la seva activitat pictòrica, va entrar en contacte amb l'entorn de Diego Rivera i Frida Kahlo, de la qual va ser amant, i va participar en la fundació de la galeria Prisse. Als Estats Units va ser primer dibuixant de la revista Hollyday, destacant com un dels dibuixants més cotitzats de l'època, va fer decorats per a pel·lícules històriques a Hollywood i va formar part del grup 10th Street, juntament amb Willem de Kooning, Kline, Pollock i Rothko. El 1973 va rebre el premi Mark Rothko d'Arts Plàstiques. Entre els seus llibres il·lustrats es troben Caliban (1971), The black man in America (1975) i Camps de concentració (Mèxic, 1943; Madrid, Espanya, 2006). Aquest últim títol, sobre textos del periodista català Molins i Fàbrega, recull la seva extensa sèrie documental de dibuixos a plomí sobre la seva experiència en els camps de concentració. 


Més informació:

Josep Bartolí i Guiu (Wikipedia)

L'EXILI ESPANYOL A FRANÇA A TRAVÉS DELS TRAÇOS DE JOSEP BARTOLÍ: ELS CAMPS

-.-