divendres, 12 de juny del 2020

Linogravat

El linogravat és una variant del gravat en fusta (la xilografia), en el qual un full de linòleum (de vegades muntats en un bloc de fusta) es fa servir per a la superfície en relleu. El full de linòleum s'entinta amb un corró (anomenat Brayer) i, a continuació, s'impressiona sobre paper o tela. 

Malgrant que el linòleum com a revestiment de sòls es remunta a l'any 1860, la tècnica d'impressió linogravada es va usar per primera vegada pels artistes de Die Brücke a Alemanya al 1905.  

És més fàcil obtenir determinats efectes artístics amb linòleum que amb la majoria de les fustes. El linòleum és molt més fàcil de tallar que la fusta, especialment quan s'escalfa. 

Entre els artistes que han utilitzat aquesta tècnica destaca Pablo Picasso, (1881-1973), Henri Matisse (1869-1954) i Jean Arp (1887-1966), entre d'altres.

Font: Viquipèdia

Eines



El linòleum, també anomenat linogravat, és una tècnica d'estampació en relleu, és a dir, quedaran impreses les zones altes de la matriu i les treballades amb la gúbia seran blanques. Rep el seu nom perquè el material utilitzat és un compost d'oli de llinosa fortament oxidat (LINOXINA), suro, jute i pigments sobre una arpillera, donant certa consistència de cautxú. En origen el linòleum va ser, i és, un material que s'utilitza per al revestiment de sòls. El va patentar el britànic Frederick Walton el 1860. 

Posteriorment pel seu baix cost i característiques -és un material tou i resistent- es va començar a utilitzar per a treballs gràfics, sent el de millor qualitat el de color marró o gris. Es talla amb tot tipus de gúbies, en o o v, fulles i instrumental de tall. També es pot retallar. Des de l'any 2008 el linòleum presenta una capa irregular de quars en la seva superfície (a l'sembla, a causa de les exigències dels països nòrdics en la duresa dels recobriments) que repel·leix en major o menor grau la tinta i produeix certa textura per la qual cosa cal lijarlo abans de tallar-amb un paper de vidre d'aigua de l' 180 i / o 280. per la seva absència de textura produeix tintes planes, de manera que per aconseguir els diferents grisos caldrà emprar un dibuix tramat de qualsevol índole i grafisme. Cal anar amb compte ja que a causa de la seva blanor les línies molt fines no resistiran la pressió de l'tòrcul, perdent qualitat per sobreentintado a la segona o tercera estampació. 

És difícil encara trobar informació bibliogràfica professional sobre el linòleum ja que és una tècnica usada molt per nens i per estudiants de secundària i els llibres actualment no tenen el nivell adequat per a un grau superior de Belles Arts (per exemple el text de Robert Reindl Com fer linòleum. Ceac, Barcelona 1994 Ed., dirigit a escolars.) Seria ideal que algú recopilés aquestes dades el proposés com a treball d'investigació i posterior text pedagògic. La bibliografia més relacionada amb aquest tema són llibres a l'encapçalament de trobeu estampació o gravat en relleu com el de Walter Chamberlain Gravat en fusta i tècniques afins (Madrid, Hermann Blume 1988), bastant complet. Pots veure també aquesta magnífica pàgina dedicada a l'linòleum: Linocut boy. Com a principal precursors en el treball a linòleum, amb obres de gran complexitat i bellesa teniu a Picasso, sobretot en l'ús del color. 

Si després de les explicacions de classe encara et sentissis molt perdut, acudeix a altres textos sobre estampació en relleu (tots els llibres estan a la biblioteca), mira imatges a Internet i, fins i tot, hi ha molts vídeos penjats a Youtube introduint les paraules linòleum o linogravat . Aquí tens un exemple, encara que hi ha molts més.

Font:  Técnicas de grabado

 

-.-


Més exemples:


-.-

Estampes:
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/37/Ernst_Ludwig_Kirchner_-_KG_Br%C3%BCcke_%28Ausstellungsplakat_der_Galerie_Arnold_in_Dresden%29.jpeg
Ernst Ludwig Kirchner -
KG Brücke (Ausstellungsplakat der Galerie Arnold in Dresden)

Pablo Picasso, Tête de Femme (Head of a Woman), 1962, Linocut (S)
Picasso

linogravat hashtag on Twitter

Monotípia

Seguim amb la serie de vídeos de gravat i tècniques d'estampació.

Monotip de Giovanni Benedetto Castiglione,
probablement una
segona impressió (Royal Collection del Regne Unit).

Avui tractarem sobre la monotípia (o monotip, o monocòpia)

La monotípia és una varietat d'impressió planogràfica. El resultat és una única estampa, anomenada monotip.

Com en tota impressió, hi ha un procés d'inversió. L'artista dibuixa sobre qualsevol superfície llisa com el vidre, la porcellana i utilitza alguna tècnica de pintura: oli, aquarel·la o tinta. Es pot crear la imatge pintant-la directament sobre la superfície o cobrint-la amb un corró amb una fina capa de pintura i anar-la eliminant amb els dits o amb un pinzell fins a formar la imatge. A continuació s'aplica el paper sobre la superfície llisa i la imatge quedarà transferida, fregant el dors del paper manualment, amb una cullera o utilitzant un corró.
.

En gravat, es diu monotip a una impressió única, sense que es produeixin més exemplars iguals. Aquest tipus de gravat és molt cotitzat pels col·leccionistes, perquè s'entén que l'artista ha emprès tot el procés tècnic per obtenir una sola obra, quan el comú en gravats és produir múltiples exemplars.
.

Es denomina monotip, no només a l'exemplar únic (després del qual la planxa es destrueix), sinó a aquelles impressions que, per ús de tintes diferents o altres modificacions, són proves úniques o diferenciades respecte de l'edició principal. Així ocorre quan l'artista prova la planxa amb un nou color, o sobre un suport diferent a l'habitual. Aquestes es fan fent ús de vidre o una placa de metall llis o pedra de consistència greix, com ara pintura o oli de tinta de la impressora; el que provoca que amb aquesta tècnica només es produeixi una bona impressió de cada placa preparada. Després, el dibuix es pressiona a mà sobre un full de paper absorbent o amb l'ajuda de premsa de gravat. El pigment que queda al plat sol ser insuficient per fer una altra impressió, llevat que sigui entintat de nou, de manera que en cada impressió diferent de l'anterior. A causa d'aquesta autenticitat, els monotips no es pot considerar una tècnica de replicació múltiple, ja que són impressions en paper catalogades en la tècnica de gravat mig. 


La creació de monotips és considerada com una tècnica que admet innombrables processos experimentals i plàstics, la qual permet plasmar amb llibertat creativa i d'expressió; que fins i tot pot utilitzar-se en la conjugació amb altres o com a fi en si mateixa. 

Tradicionalment es considera pioner en aquest gènere a Giovanni Benedetto Castiglione, pintor i gravador genovès de al segle XVII. Al segle XIX, el poeta anglès William Blake i l'artista francès Edgar Degas, van experimentar amb la tècnica. "William Blake va propiciar que tant estèticament les estampes fossin més expressives, creatives i intuïtives, comuna evident distanciament conceptual entre la idea de còpia del que segles passats i la idea d'original múltiple."
.

Eines i materials:


- Pintura a l'oli, acrílica, o de gravat
- Pinceles
- Bastonets de fusta
- Draps
- Matriu (cartró, acrílic, fusta o planxa metàlica)
- Àrea d'impressió feta a casa
- Baren fet a casa, o corrò per pressionar
- Paper per imprmir
-.-

El Frottage

Saps que més d'una vegada has fet alguna obra de frottage? Encara que molts ho associïn a una manualitat de guarderia, altres han sabut esprémer-ho i convertir-ho en un art molt especial. Et parlem sobre què és el frottage:


Què és el Frottage?

El frottage (del francès fregar) és una tècnica artística que consisteix a posar un full sobre un objecte amb textura. Després, amb un llapis, fregues sobre el paper per aconseguir les textures de la superfície. Aquesta tècnica, tan aparentment senzilla, va ser ideada per Max Ernst el 1925. Per aquest motiu, aquesta tècnica artística s'associa directament amb l'art surrealista.

Max Ernst

Què necessites?

Un full de paper
Un llapis o carbó
Una superfície amb cert alleujament

Com fer fregament?

Potser sona una mica confús com a explicació escrita, però, si ho enumerem com ho vam fer a la "escola", és molt més senzill:

Posem una moneda (o qualsevol altre element) a la taula
Col·locem un paper a sobre
Es freguem amb un llapis, carbó vegetal, cera de color ... ..
Vam aconseguir estampar el color al full creant una sensació de textura


Per descomptat, cal fer-ho de manera suau i relaxada per no deformar el paper. És important que resulti una sensació de textura i no pas una textura feta per pressió. Els nens solen practicar-lo en rectangles. Aixó, a cada espai poden fer un frottage diferent:

Però, què passa si això s'eleva a un nivell superior? El resultat és impressionant:

Potser, que totes dues s'anomenin Frottage, sigui el motiu pel qual aquest art ha passat desapercebuda. De tota manera, figures com Max Ernst, Anna Amadio o Antonio Tapies van saber trobar en aquesta tècnica un tret i un valor diferent per poder aplicar-lo a la seva obra.

Si no se t'acudeixen idees per fer amb frottage no et preocupis! A continuació et deixem un vídeo amb algunes idees:

Tècnica Frottage, en vídeo 



-.-

Bizanci i Babilonia

Babylon


Welcome to Babylon 3D: http://www.kadingirra.com















Byzantium 1200




















-.-

Estanislau Pedrola i Rovira “Sandalio”

Estanislau Pedrola i Rovira “Sandalio” 
(Montbrió del Camp  09.12.1907 - Flossenbürg 07.09.1944)

Era més conegut pel seu renom "Sandalio" que pel nom autèntic. Era fill de pastissers i el petit de deu germans. VA ser molt conegut com a fotograf i per les seves idees polítiques. Quan teni deu anys es va traslladar a Barcelona, on va començar d'aprenent a Cal BAlta, i s'inicià a la fotografia. Torna poc després a Montbrió, i entra a treballar a Reus a fotografia Puig del carrer de Monterols. Se li deuen fotos famoses com la de la visita del president Macià a Reus. Al 1934 es va involucrà en els fets d'Octubre i fou empresonat al "Barco"de Tarragona. Durant la Guerra Civil era menmbre del Batalló de Muntanya d'Estat Català, i comissari del mateix partit.

Exilat a França s'integrà en moviments antifeixistes i a la ressistencia contra els nazis. Va ajudar a passar la frontera a aviadors, essent condecorat per Anglesos i americans. Detingut pr la Gestapo, va ser deportat a Flossenburg on va morir poc abans de que el camp fos alliberat.

Plaça del Prim. Francesc Macià al balcó de l'Hotel de Londres.


Plaça del Prim, i Hotel de Londres.

Foto del president Francesc Macià parlant al poble de Reus des del balcó de l'Hotel de Londres, el 31 de maig de 1931, durant una de les visites oficials que va fer a la ciutat, poques setmanes després d'haver-se proclamat la República i d'haver estat elegit president del país.

Foto: Estanislau Pedrola Rovira - FMR
Data de la foto: 31 de maig de 1931.
Font: Casal Foment Nacionalista i Republicà de Reus (ERC). http://www.casalfoment.cat


Plaça Mercadal (1931)


Aspecte que oferia la plaça del Mercadal el 26 de maig de 1931 en el moment que es va inaugurar la placa amb el nom de Plaça de la República.

Foto: Estanislau Pedrola Rovira - FMR
Data de la foto: 26 de maig de 1931.
Font: Casal Foment Nacionalista i Republicà de Reus (ERC). http://www.casalfoment.cat


Francesc Macià a l'Hotel de Londres


El dia de Nadal de l'any 1933 moria el President Francesc Macià, sent el primer president de l'etapa moderna de la Generalitat de Catalunya. El succeí en el càrrec Lluís Companys.

Imatge del nostre president acompanyat del president dels espanyols, Manuel Azaña, a l'Hotel de Londres, plaça del Prim; en un banquet el setembre del 1932.

Entre d'altres, a la fotografia també apareixen Lluís Companys i Josep Tarradelles.

Foto: Estanislau Pedrola Rovira - FMR
Data de la foto: setembre de 1932
Font: Casal Foment Nacionalista i Republicà de Reus (ERC). http://www.casalfoment.cat


Manifestació a Reus l'endemà de la Proclamació de la República.

Foto: Estanislau Pedrola Rovira 15.04.1931

"Pel que fa als autors, els de procedència local, nascuts o que van desenvolupar la seva activitat a Reus, són els predominats. D’aquests, entre els més rellevants podríem destacar la Fotografia Artística Puig- Solà, de començament del segle XX, amb importants fotògrafs com Francesc Solà Llagostera, el primer dels seus treballadors i famós per les seves plaques de cristall de 20x25 aconseguides amb llum natural, i que després va continuar amb la saga Pedrola, composta per Estanislau Pedrola i Rovira “Sandalio”, que ens va mostrar els esdeveniments d’una època molt complexa i un dels primers a agafar una 6x9. La saga va seguir amb el seu fill Estanis Pedrola Marimon, que va ser un gran innovador, sobretot del món del color, i per acabar, Cori Pedrola, que ja experimenta la nova fotografia. Un altre grup que podríem destacar del autors locals és El Trípode. Van ser ells qui es van apropar als monestirs per fotografiar-los, esperant tot un dia per aconseguir la llum i el moment ideal i van ser també ells qui ens van ensenyar la vida quotidiana i el avenços del moment amb una estètica sempre molt cuidada" (extret de AGRUPACIÓ FOTOGRÀFICA DE REUS Emilia Tejedor Pérez)

Flossenbürg



-:-