diumenge, 13 de novembre de 2016

Lluèrnia, el festival del foc i de la llum

Els alumnes d'Arquitectura efímera de l'Escola d'art i Disseny de Reus acompanyats del professor Nacho Álvarez visiten el Festival del foc i de la llum Lluèrnia a Olot.

Lluèrnia festival del foc i de la llum, té la voluntat de transformar-se en un esdeveniment anual visualitzi la relació de la ciutat d’Olot i el seu entorn, amb el foc dels volcans i com aquest origen ha anat transformant, no només l’orografia i el paisatge, si no el mateix caràcter i la cultura de la gent de la Garrotxa. 

El nostre calendari particular deixa un buit durant el mes de novembre que es pot omplir amb la celebració de Sant Martí, sacralització cristiana del deu Mart, que s’associa a la matança del porc, a la bonança de l’estiuet del seu nom, a la llar, i a la llum (l’arc de Sant Martí) i per origen al foc, ja que també podria ser la despaganització del mite de Prometeu, l’heroi que pren el foc als déus i el dóna als humans.

Lluèrnia  és una proposta de Pim Pam Pum Foc!, el grup de diables i espectacles de carrer d’Olot, que actuarà com a amfitrió i programador del festival, en aquesta primera edició, sota la direcció artística d’en Pep Fargas i la producció i suport de l’Ajuntament d’Olot mitjançant l’Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot/Teatre Principal d’Olot. El disseny del festival vol congeniar diverses accions que resultin espectaculars pel seu concepte i participatives en la seva realització, convençuts que aquesta fórmula facilita l’acceptació general de la proposta, en transformar els espectadors en protagonistes. 

Així mateix, Lluèrnia s’inscriu en la tendència actual de manifestacions festives a l’entorn del foc i de la llum, facilitades per la evolució de la tecnologia de les projeccions i il·luminacions espectaculars, i la reconversió dels espectacles pirotècnics per raons de la legislació de seguretat en els espectacles. Com a referents, tot i acceptant les diferències de format, podrien citar la “Fête des Lumieres” que es celebra anualment a Lyon (França), la Festa de la Llum que per primera vegada aquest any s’ha incorporat a les Festes de Santa Eulàlia de Barcelona, el “Mapping Festival” de Ginebre (Suïssa)-

https://lluernia.cat



 
-.-

Imatges enviades per Nacho Álvarez

















-.-

Més informació
-.-

divendres, 11 de novembre de 2016

Quan es fa fosc, Olot s’il·lumina amb el festival Lluèrnia

L’espectacle central, creat per la Fura dels Baus, serà protagonitzat per membres de la cooperativa la Fageda 


Vilaweb 11.11.2016

Una quarantena de treballadors de la cooperativa La Fageda participaran en un espectacle al festival Lluèrnia dirigit per la Fura dels Baus. Enfilats dalt una grua, a quaranta metres d’altura aquest espectacle serà el plat fort del certàmen, que es fa a Olot a entrada de fosc. És un certamen dedicat al foc i a la llum que omple tot de racons de la capital de la Garrotxa amb instal·lacions lumíniques. A més de l’espectacle central, Dreams, que es farà dissabte al vespre, també hi haurà videoprojeccions en façanes d’edificis històrics, instal·lacions efímeres en places, espectacles amb llum làser i exposicions.

Dreams és un espectacle especialment pensat per a persones amb discapacitat que es va estrenar als Jocs Paralímpics de Londres el 2012. Després de presentar-lo amb èxit a Manresa, la Fura dels Baus s’ha animat a col·laborar amb la cooperativa la Fageda i el festival Lluèrnia per representar-lo de nou a Olot. S’escenificarà dissabte al vespre al Firalet. De primer, els figurants faran itineraris diversos pels carrers adjacents i acabaran aplegats tots al mateix punt on ja hi haurà instal·lada la grua de grans dimensions i que aixecarà una biga metàl·lica que serà la base de la xarxa humana. A les vuit començarà l’espectacle pròpiament dit, que combinarà dansa aèria, música i llum i durarà mitja hora.

-.-

El sol es pon, Olot s'encén

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/catalunya-al-dia/el-sol-es-pon-olot-sencen/audio/940088

Demà, dissabte, arriba la cinquena edició del Festival Lluèrnia d'Olot. Quan s'amagui el sol, cap a les 6 de la tarda, la capital de la Garrotxa es vestirà de focs i llums, alguns, intensos i espectaculars; d'altres, íntims i suggeridors. El festival aplega artistes, tant locals com internacionals, en un espectacle gratuït, efímer i únic que s'escampa pels carrers, baixa al Fluvià i puja als volcans. Aquest any són un total de 50 instal·lacions que es podran visitar fins a la mitjanit.

-.-

dijous, 10 de novembre de 2016

Teixint vides

 



Teixint vides és  l’adaptació per a la Cooperativa La Fageda de la producció d’ Anigami Experiències, a partir de l’espectacle Dreams que va idear la Fura dels Baus per a la inauguració dels Jocs Paralímpics de Londres el 2012.

En concret es tracta de la creació d’una xarxa humana en la qual 42 persones executen una coreografia aèria penjats d’una grua de grans dimensions, i unes 50 persones més complementen les coreografies des de terra.

Els actors són usuaris i treballadors de La Fageda així com voluntaris procedents de l’Ideal – Oficina Jove de la Garrotxa, el grup de diables PimpampumFoc!, i dels Ministrers de l’Escola de Música d’Olot que acompanyaran amb la seva música una part de l’espectacle.

Pere Tantiñà, un dels creadors de la Fura, explica que és un projecte pioner a Europa on persones amb alguna discapacitat física o intel·lectual són protagonistes d’un espectacle amb bagatge internacional on es trenquen limitacions.

La Cooperativa la Fageda, entén que tan important com el resultat final que es podrà veure a Lluèrnia és el procés de assaig i producció de l’espectacle, ja que es planteja Teixint Vides com un repte de superació i un reconeixement social per a persones que, en altres situacions i circumstàncies, resten amagades.

Teixint vides també representa una aportació important a la vida cultural de la ciutat provinent de la Cooperativa La Fageda, una empresa de jardineria i producció de iogurts i altres làctics, creada la 1982 i que dóna feina a 310 persones, algunes d’elles amb discapacitats psíquiques o malalties mentals.

Passeig del Bisbe Guillamet (Firalet) – A les 19:30 en punt

 
-.-

diumenge, 10 d’abril de 2016

Casa d'empleada domèstica guanya premi internacional d'arquitectura

Si veus aquesta casa des de l'exterior, probablement et sembla que no gran cosa, és una més de tantes. Es situa a la ciutat de Sao Paulo, Brasil i, per als experts en arquitectura, aquesta construcció va ser un dels millors edificis del món l'any passat; fins i tot, va rebre un premi internacional per l'originalitat en el disseny.


I el premi de Building of the Year (Edifici de l'any) no va ser per algun reconegut arquitecte. El Arch Daily, un dels despatxos d'arquitectura més famosos del món, va atorgar aquest reconeixement a Delvina Borges Ramos, una treballadora domèstica de 74 anys.

Al capdavall, ¿perquè tant d'enrenou per la casa de donya Dalvina? Perquè va unir modernitat, comoditat, bon gust, baix pressupost i el millor: es va construir en molt poc temps.

  
Aquesta casa, a la zona de Vila Matilde, va ser comprada fa 25 anys. Va començar a cridar l'atenció de la gent en 2013, després d'una tempesta que va esfondrar part del sostre de l'edifici. Afortunadament, Dalvina tenia diners estalviats al costat del seu fill Marcelo Borges, amb qui va decidir remodelar la casa.

Van confiar la feina a l'estudi d'arquitectura Terra e Tuma i els van demanar que s'ajustessin al seu pressupost, ja que els urgia que el condomini quedés llista quant abans. L'equip del despatx va decidir que el millor era tirar la casa i tornar a construir-la des de zero.


Al final, va quedar espectacular. El sostre va ser reforçat, ja que era un dels detalls més importants per Dalvina. La casa és una barreja d'ambients, grans espais i bon gust. Fins i tot, compta amb un petit jardí per alegrar els dies de la treballadora i el seu fill.













-.-

dissabte, 19 de març de 2016

Remedios Varo

Imprescindibles: Remedios Varo


Documental complet de la sèrie de La 2 de Televisió Espanyola "Imprescindibles", dedicat en aquesta ocasió a la geni Remedios Varo, i emès originalment a primers d'abril de 2014. També es nomena en el present documental als Madonna i el seu videoclip "Bedtime Story "(cançó escrita en part per Björk), que és un homenatge a l'obra de Remedios, i que des del 2005 s'exposa a les galeries d'art contemporani del Museu d'art Modern de Nova York. Això és només un exemple del que la vàlua artística de Remedios Varo ha influenciat en l'art d'altres artistes.

-.-

La gran bombolla de l'Art contemporani

La Gran Bombolla de l'Art Contemporani - La Nit Temàtica - Documental complet - Espanyol


Aquest documental va ser fet pel director i crític d'art Ben Lewis i suposa una crítica al mercat de l'art. Al llarg de l'hora que dura el documental, recorre cases de subhastes, galeries i cases de grans col·leccionistes per aprofundir en el sistema i descobrir-nos tot el que hi ha darrere. L'espectador descobrirà que el que en veritat mou el mercat i, per tant, l'art i els artistes és l'especulació i els interessos de les grans fortunes.

L'enquadernat d'un llibre

https://www.facebook.com/ABACUS.Firenze

Bookbinding hand sewn. Lesson 1 step 1


Bookbinding hand sewn lesson 1 step 2

 

Bookbinding hand sewn lesson 1 step 3

 

Bookbinding hand sewn lesson 1 step 4



Bookbinding hand sewn lesson 1 step 5



-.-  

dilluns, 8 de febrer de 2016

Exposició de Yani Pecanins a Machado Arte Espacio



Foto: Gabriel González.
 "El territori emocional que Yani Pecanins va construint a poc a poc amb cada una de les seves obres, conjuga l'exercici de diversos oficis singulars. El d'exploradora, capaç de descobrir objectes aparentment disímbols i trobar la seva raó de ser, el de visionària que imagina cap on la poden portar els seus descobriments, el de brodadora que amb molta paciència entreteixeix un discurs personal a cada una de les seves peces per a qui les observi intenti resoldre l'enigma.
 
Els petits objectes, els fragments de fotografies, els seus pensaments i reflexions, articulen un discurs que al final sempre parla de la intimitat i l'ésser."

Armando Saenz Carrillo

Com sempre exquisidament femenina i subtil l'obra de Yani Pecanins fins febrer a:

Galería Machado Arte Espacio 
 C. Oklahoma 127. 
Col Nápoles, Ciutat de Mèxic, Mèxic

-.-

Foto: Gabriel González.

Foto: Gabriel González.


Foto: Yolanda López.


Més info: Yani Pecanins
-.-

dijous, 16 d’abril de 2015

Dones creadores

Sens dubte el segle XX serà recordat per dos fets transcendentals: la implantació del cinema i l'emancipació de la dona, Però si repassem la història, a la música, a la literatura o a l'arquitectura, sembla gairebé impossible trobar noms femenins.

Mary Cassatt

La primera expossició consagrada únicament a dones no va tenir lloc fins l'any 1884 a Amsterdam. Així i tot, els temes tractats als quadres eren molt limitats, doncs no resultava gens fàcil per a aquelles dones creadores acudir als cafès i tertúlies, on es parlava dels temes crítics i d'actualitat. Segurament per això es centraven en escenes íntimes de la vida familiar, tractant-les -això sí- amb una sensibilitat única.

El bressol, 1872. Berthe Morisot

 

L'acceptació de les dones com artistes va ser una de les barreres del món de l'art més difícils de superar, sobretot pel masclisme o marianisme dominant des de sempre a tots els àmbits de la vida.

Fins a l'Art modern més recent, qualsevol artista estava considerat com un treballador més, coneixedor d'un ofici. Es limitaven les seves pretensions a l'antull del contractador, és a dir, que els temes, la composició i fins i tot l'elecció dels colors li eren imposats. Resultava impossible, per tant, que en un món professional tan estricte i reservat per als homes pogués destacar una dona.

 

Camille Claudel treballant al seu estudi
sobre un model en fang a escala natural.

Probablement varen ser els principis d'igualtat, fraternitat i llibertat, proclamats per la Revolució Francesa, que van començar a canviar la mentalitat del món; arribant finalment a les arts a finals del segle XIX.

Revolució que va canviar una forma de vida miserable, rebelant el poble contra la noblesa indecent i despilfarradora per a, malaurada, astuta i sospitosament, acabara cristalitzant-se en una altra manera de poder dominant, la Burguesia, també coneguda baix les denominacions: capitalisme, globalització o, senzillament, societat de consum, però això és un altre tema...
"Tot i no ser realment fins al segle XX quan la dona ocupi el mateix lloc que l'home en l'art, el que importa en realitat és l'obra d'art, els sentiments que transmet sense tenir en compte si aquesta pintada o esculpida per un home o una dona." Marisa Oropesa
Yakoi Kusama

Dones com Mary Cassatt, Camile Claudel, Beatrix Potter, Georgia O'Keeffe, Tamara de LempickaLouise BourgeoisFrida Kahlo o Leonora Carrington ens han anat mostrant el camí de la dona dins del món artístic, sobretot des les Avantguardes, a principis del segle XX, fins al moment actual.



Afortunadament, ara mateix existeix un ampli ventall de dones creadores, de diferents nacionalitats i pensaments, que abasta diferents mitjans d'expressió i formes ben variades de creació.
Això indica que l'Art va per bon camí. Malgrat tot, encara no es pot equiparar al nombre de homes i dones que exposen.

Victoria Diehl
Shirin Neshat
No fa tant de temps des d'aquell 26 d'agost de 1970, quan un grup de dones diposità una corona de flors sobre la Tomba del Soldat Desconegut de París, amb una inscripció que deia: "encara hi ha algú més desconegut que el soldat: la seva dona".


Font: Voro Monjo

-.-