divendres, 31 de maig del 2013

Leonora Carrington, pintora surrealista i escriptora

Leonora Carrington (Lancashire, Anglaterra, 6 abril de 1917 - Ciutat de Mèxic, 25 de maig de 2011) va ser una pintora surrealista i escriptora mexicana d'origen anglès.

Leonora Carrington amb Max Ernst
"Leonora Carrington es capaz de conocer los sueños 
que tras ella ya no pueden ser abandonados"

Carlos Monsiváis


Neix el 6 d'abril de 1917 al poble de Chorley, a Lancashire, Anglaterra. L'any 1936 ingressa a l'acadèmia Ozenfant d'art, a la ciutat de Londres. A l'any següent coneix a qui la va introduir indirectament en el moviment surrealista: el pintor alemany Max Ernst, a qui torna a trobar en un viatge a París i amb qui no triga a establir una relació sentimental. Durant la seva estada en aquesta ciutat entra en contacte amb el moviment surrealista i conviu amb personatges notables del moviment com Joan Miró i André Breton, així com amb altres pintors que es reunien al voltant de la taula del Cafè Les Deux Magots, com ara el pintor Pablo Picasso i Salvador Dalí.

En 1938 escriu una obra de contes titulada La casa de la por i participa juntament amb Max Ernst en l'Exposició Internacional de Surrealisme a París i Amsterdam.

Prèviament a l'ocupació nazi de França, diversos dels pintors del moviment surrealista, inclosa Leonora Carrington, es tornen col·laboradors actius del Künstler Bund, moviment subterrani d'intel·lectuals antifeixistes.

Leonora Carrington tenia només 20 anys quan va conèixer a Max Ernst a Londres. Llavors el pintor ja comptava amb 47 anys i amb prou fama com surrealista. La gran diferència d'edat, el fet que Ernst més estava casat, i també les posicions surrealistes radicals feien que aquesta relació no comptés amb l'anuència del pare de Leonora. Tot i això, la parella es va retrobar a París i aviat es van anar a viure a la província, al poble de Saint-Martin-d'Ardèche, en una casa de camp que van adquirir el 1938. Fins avui es conserva a la façana d'aquesta casa un relleu que representa la parella i el seu joc de rols: «Loplop», l'alter ego de Max Ernst, un animal alat fabulós entre ocell i estrella de mar i el seu «La Nuvia del Vent»: Leonora Carrington.

La vida tranquil · la i feliç de la parella en aquest lloc durar només un any. Al setembre de 1939 Max Ernst va ser declarat enemic del règim de Vichy. Després de la seva detenció i presó en el camp de Les Milles, Leonora pateix una desestabilització psíquica. Davant la inexorable invasió nazi, es veu més obligada a fugir a Espanya. Per gestió del seu pare és internada en un hospital psiquiàtric de Santander. D'aquest període la pintora guardarà una marca indeleble, que afectarà de manera decisiva la seva obra posterior. Leonora descriu, en la seva obra autobiogràfica (En bas) els detalls d'aquesta dramàtica història.

L'any 1941 escapa de l'hospital i dalt a la ciutat de Lisboa, on troba refugi a l'ambaixada de Mèxic. Allà coneix a l'escriptor Renato Leduc, qui acabarà ajudant-la a emigrar. Aquest mateix any contrauen matrimoni i Leonora viatja a Nova York. En 1942 emigra a Mèxic i el 1943 es divorcia de Renato Leduc. A Mèxic, la pintora restableix els seus llaços amb diversos dels seus col·legues i amics surrealistes a l'exili, que també es troben en aquest país, com ara André Breton, Benjamin Péret, Alice Rahon, Wolfgang Paalen i la pintora Remedios Varo, amb qui mantindrà una amistat particularment duradora.

Va ser guanyadora del Premi Nacional de Ciències i Arts en l'àrea de Belles Arts, atorgat pel govern de Mèxic en el 2005.

Va morir als 94 anys a la Ciutat de Mèxic el 25 de maig del 2011.
 











Articles relacionats:

L'adéu a Leonora Carrington, la "núvia del vent"
Entrevista. Cuatro horas con Leonora Carrington. Sergio Rodríguez Blanco
Leonora Carrington | La última surrealista





L'escriptora mexicana Elena Poniatowska, va presentar la seva novel·la Leonora, recentment guardonada amb el Premio Biblioteca Breve 2011.

No és la primera vegada que Elena Poniatowska retrata com ningú a una dona excepcional. La increïble vida de Leonora Carrington és, a les seves mans, una novel·la apassionant, una aventura, un crit de llibertat i una elegant aproximació a les avantguardes històriques de la primera meitat del segle XX.

"Abans de res, Leonora és una novel·la. No és ni una crítica de la pintura de Leonora Carrington, ni una biografia. És una obra basada en converses que vam sostenir durant múltiples entrevistes, en els llibres de la mateixa Leonora i en els quals s'han escrit sobre ella ... "

"Leonora no és només un acte d'amor sinó també un homenatge a la vida ia l'obra d'aquesta dona que ha encisat a Mèxic amb els seus colors, les seves paraules, els seus deliris, les seves arrencades, les seves històries. Va portar a casa nostra tots els records de les seves vides anteriors, tots els paisatges, els camins sota les acàcies, totes les verdures que a Mèxic no es menjaven com els salsifis, les enveges, les carxofes ... "

Elena Poniatowska   


-:-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada