dissabte, 14 de desembre del 2013

HABITAR, diccionari visual dels usos de la casa

Entrevista a Joan Rom i presentació del llibre:

HABITAR, diccionari visual dels usos de la casa


AVUI PER DEMÀ 04/12/2013
Canal Reus TV
-.-

Joan Rom presenta 'Habitar. Diccionari visual dels usos de la casa'
.
Reus Directe 03/12/2013

El Palau Bofarull va acollir aquest dilluns al vespre, la presentació del llibre 'Habitar. Diccionari visual dels usos de la casa', de l’artista plàstic i professor de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Reus (EADR), Joan Rom. Aquest volum, que s’emmarca dins la col·lecció Ramon Berenguer IV de la Diputació de Tarragona, neix de la col·laboració de l’EADR, a través de Joan Rom, i mostra el món quotidià de la llar des de la mirada de l’artista. Es tracta d'un breu assaig en forma de diccionari amb una seixantena d'entrades ordenades alfabèticament, que conviden a reflexionar sobre la manera com habitem.

 Joan Rom presenta 'Habitar. Diccionari visual dels usos de la casa'
(Foto:  Diputació de Tarragona)
La presentació d’aquesta obra va servir per inaugurar oficialment el curs de l’Escola d’Art i Disseny de Reus. L’acte va estar presidit pel president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i va comptar amb l’assistència de la diputada delegada dels centres educatius d’art de la Diputació, Judit Fàbregas; de la directora de l’Àrea d’Assistència al Ciutadà de la Diputació de Tarragona, Pilar Casas; del director de l’EADR, Joaquim Vilafranca, i del mateix autor del llibre, Joan Rom.

Durant la seva intervenció, Josep Poblet es va referir a la important vàlua del llibre de Joan Rom, “un treball que mostra el món quotidià de la llar, que ens envolta permanentment, però amb la mirada de l’artista”, i un volum que, segons va afirmar, serà de gran utilitat tant als estudiants d’art o d’arquitectura com al públic en general.

Finalment, el president de la Diputació de Tarragona va agrair a l'autor del llibre “aquesta aportació al nostre coneixement col·lectiu”, en un any especial per a ell, ja que actualment Joan Rom té una exposició a la Fundació Suñol de Barcelona, on s’hi poden veure escultures realitzades per aquest artista fins el 1998. Per cloure la seva intervenció, Poblet, que va qualificar Joan Rom com una persona compromesa amb la gestió i el bon govern de l’Escola d’Art i Disseny de Reus”, va felicitar tot l’equip de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Reus per la seva dedicació i exemple. També va felicitar les famílies, “que donen recolzament als alumnes” i, de manera especial, a Joan Rom, autor d’Habitar, pel contingut del seu llibre.

El director de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Reus, Joaquim Vilafranca, va assegurar que “des de l'escola estem molt il·lusionats de poder presentar aquest llibre de Joan Rom”, el qual treballa al centre d'educació artística de la Diputació a Reus des de fa més de trenta anys. Vilafranca va destacar l'autèntica vocació i dedicació d'aquest artista i professor, que “sempre ens ha transmès a tots l'amor per l'escola”. Finalment, Vilafranca va posar de manifest “que el volum que avui presentem té un gran recorregut, i que pot esdevenir una eina fonamental per l'alumnat i el professorat de l'EADR”, dedicada des de fa més de trenta anys a l'interiorisme.

Al seu torn, l'autor del llibre, Joan Rom, va agrair a la Diputació de Tarragona i, de manera especial al seu president, l'acolliment i l'interès mostrat pel projecte des del primer moment. Tal com va assegurar, “a través d'aquesta obra he volgut fer una reflexió que convida el lector a repensar la forma com habitem”. L'obra de Rom, on les imatges prenen molta importància, pretén ser un estímul pels lectors, “per tal que ens convertim en usuaris més conscients, curiosos i exigents”, en definitiva, “perquè esdevinguem millors habitants”.
.
-.-

Reivindicant l’obra de Joan Rom

L’exposició reuneix 51 peces realitzades al llarg d’uns deu anys, entre 1986 i 1996

'Monuments a peixos morts', de Joan Rom.
Roberta Bosco / El País

El 1998, Joan Rom tenia 44 anys i una carrera en ple desenvolupament. Va ser llavors, després d’una aclamada exposició a la galeria Estrany-de la Mota, quan va decidir deixar de ser artista i dedicar-se a la docència. “No va ser una decisió traumàtica. De fet, mai no havia pensat en l’art com en una carrera o un sacerdoci, em sentia cansat i tenia la sensació d’haver dit el que volia dir”, explicava Joan Rom en la presentació de la mostra monogràfica que li dedica la Fundació Suñol.

L’exposició, oberta fins al 25 de gener, reuneix 51 peces, sobretot escultures i instal·lacions, però també alguns dibuixos i una fotografia, realitzades al llarg d’uns deu anys, entre 1986 i 1996.

El títol, E.R.T., que en català vol dir rígid, recte, ha estat convertit en acrònim per al·ludir al nou significat que les peces cobren més d’una dècada després que el seu autor deixés l’ofici. “La mostra s’emmarca en la voluntat de donar a conèixer els artistes de la col·lecció Suñol i alhora identificar importants baules de la nostra història recent”, va assegurar l’artista Sergi Aguilar, director de la Fundació i comissari d’E.R.T. juntament amb l’artista.

Les obres, molt vinculades al moment històric i a la lliçó de Pepe Espaliú, prematurament mort el 1993, atorguen un nou significat poètic a materials pobres però carregats d’història. El cautxú dels pneumàtics, retallat i enganxat sobre la paret formant un dibuix, revela la seva formació com a pintor, com també ho fa el vidre utilitzat per crear objectes sobris i essencials.

Són peces que oscil·len entre la figuració i l’abstracció, com les formes sorgides de la pell de velles caçadores descosides i cosides altra vegada, que l’artista identifica com a personatges —tot i que també recorden elements protètics—, o les estructures que evoquen la idea de refugi i aixopluc, folrades amb la llana dels matalassos antics. Un peu apareix completament recobert de llana. La peça, propietat de la Fundació, la va adquirir el col·leccionista Josep Suñol, perquè dialogués amb el seu homòleg signat per Giacometti, que ja posseïa. “Estic agraït a l’art, perquè em va permetre veure el món des d’una altra perspectiva”, assegura Rom.

No obstant això, ni tan sols la satisfacció de veure les seves peces exposades en el lluminós espai de la Suñol li fa enyorar la decisió presa ja fa 15 anys. “Em sembla que l’art està travessant un moment especialment preocupant. Cada vegada hi ha més obres i artistes que formen part del món de l’espectacle. La imatge en moviment ha cobrat un protagonisme tal que ja no sé si serem capaços d’entrar en relació amb les imatges estàtiques”, conclou Rom.

-.-
Joan Rom. E.R.T. 01/10/2013 - 25/01/2014 (Fundació Suñol)

Visita guiada Fundació Suñol i exposició Joan Rom, E.R.T. 21 de desembre del 2013 a les 18:30h

-.-
Més articles:

Joan Rom Sedó
Foto: Pau Rom
La Fundació Suñol presenta una retrospectiva d'escultures pictòriques de Joan Rom (El Periódico 30/09/2013)


Més informació:

La firme solidez de Joan Rom. (Manel Clot 04/01/1993)

Enciclopèdia Catalana: Joan Rom
Wikipèdia: Joan Rom
Obres de Joan Rom al MACBA
-.-

dimecres, 4 de desembre del 2013

Ana Mendieta

Ana Mendieta va tenir una carrera artística curta (1948-1985), però molt productiva i intensa que consisteix en performans, body art, vídeos, fotografies, dibuixos, instal·lacions y escultures.


Va neixer a l’Habana, Cuba, l’any 1948.

Al 1961, Anna i la seva germana gran van arribar als Estats Units, sense els seus pares, com part de la Operation Peter Pan, un programa de l’església Catòlica dels estats units que va traslladar a milers de nens i nenes cubans als Estats Units, com un esforç per “salvar” els nens del regim anti/catòlic de Castro.

Als Estats Units, Ana Mendieta va viure amb una família adoptiva i no va tornar amb els seus pares durant molts anys. Aquesta  experiència va ser dolorosa i va marcar la seva formació i la seva obra.

Gran part del seu treball expressa el dolor i la ruptura del desplaçament cultural, i ressona amb metàfores viscerals de la mort, el renaixement i la transformació espiritual. Una figura seminal en la pràctica artística feminista de la dècada de 1970.

Mendieta escriu: "He estat duent a terme un diàleg entre el paisatge i el cos femení (basat en la meva pròpia silueta) ... estic aclaparada per la sensació d'haver estat llançada des del ventre (la natura) A través de la meva terra / cos.... puc convertir-me  en una extensió de la natura i la natura es converteix en una extensió del meu cos ... "
.
Com artista, Ana Mendieta es va atrevir a expressar-se de maneres no convencionals. En una de les seves series, Body Tracks, que va ser documentada en vídeo va ficar les mans en una barreja de sang d’animals i pintura i va arrossegar les mans per la paret.

La seva fascinació amb la sang va marcar alguna de les seves obres principals. Va percebre la sang com algú poderós. Algunes de les seves obres incorporen la sang quan es refereix a violacions comeses contra dones.

Un altre element significant de l’obra d’Ana Mendieta és la manera en que va incorporar el seu cos a la naturalesa (land art o earthworks). En diferents obres apareix despullada, unint el seu cos amb la terra, invocant imatges d’una deessa i barrejant elements rituals africans afrocubans, meso americans i d’antigues cultures d’Asia i Europa.

.

Al 1985, amb trenta sis anys, Ana Mendieta va morir al caure des de la finestra del seu apartament, a Roma. La seva parella, l’escultor Carl André va ser sospitós i jutjat per haver-la empentat. Les dificultats de les proves van deixar absolt a l’escultor i es va concloure que va ser un suïcidi (alguns continuen dient que va ser violència de gènere).


Del Bloc: Dones Artistes

Més informació:

Alison Jacques Gallery. Ana Mendieta (View works)








Hayward Gallery Exhibition Trailer: Ana Mendieta, Traces

http://www.southbankcentre.co.uk/whatson/festivals-series/ana-mendieta

-.-



-.-

 
Ana Mendieta Año: 1974
 

“El arte de Ana Mendieta, inclusive cuando estaba viva, consitía de aquello de lo que están hechos los mitos”, escribió Nancy Spero al resumir a la artista feminista de origen cubano americano, cuyas últimas obras se presentan actualmente en la Galerie Lelong en Chelsea. - Llegir més..

-.- 

BloodWork - The Ana Mendieta Story
A Film by Richard Move

http://www.move-itproductions.com/_Bloodwork_Ana_Mendieta/Trailer.html

-.-

Yani Pecanins: rescatar la memòria petita

Com és sabut a banda del gust per la cuina (el taller) també ens agrada "descobrir" dones artistes que en molts casos passen desapercebudes pels grans mitjans de comunicació i les histories de l'art "oficials". En aquest cas, us presentem a la Yani Pecanins, mexicana d'origen català. Pertany a una família molt important (i interessant) pel que fa a la representació artística catalana a Mèxic.

Parlar de Pecanins a Mèxic és parlar d'arts plàstiques, perforamance, pintura, llibres, gravats,  col·leccionisme, galeries d'art, música, etc. etc. resumint, cultura.

En fi, més avall hi trobareu enllaços on us porta  apmliar la informació. Passem a conèixer una mica a la Yani i el seu taller (Cuina). Que gaudiu de la seva exquisida sensibilitat.



Pertenecer a la dinastía de Las Pecas le ha significado un privilegio con doble filo: gran goce y gran peso. Y aunque por pudor y algo de miedo tardó en zambullirse en el mundo creativo -ese que vio de cerca a través de la galería sostenida por su madre Teresa y sus tías Ana María y Montserrat- Yani Pecanins (México, 1957) encontró su propio camino al darle nueva vida a los objetos pequeños que determinan el fluir cotidiano de los seres humanos. Por eso, con sus instalaciones, collages y libros de artista, ella teje, remienda, cose, enlaza, recorta y pega trozos de memoria para reflexionar sobre los exilios, la fragilidad, los apegos, la fortaleza y las pérdidas.
Texto publicado originalmente en La Jornada Semanal (01/02/2004)






Merry MacMasters - La Jornada 02/11/2011
“He ido juntando todas estas cosas, que son muchísimas, y de pronto no sabes qué hacer con todo esto. Trato de buscarles un lugarcito, de darles un significado ...".  Llegir més ...




Steve MacLeod - New & Noteworthy Collections 06/12/2010
The collection “Yani Pecanins Artists’ Books” (MS-M026) comprises eighteen artists’ books created by Yani Pecanins. Most of the books are unique (i.e., the artist only made one copy) and incorporate found objects, such as washing boards, spools of thread, newspaper, needles, combs, plates, and clothing fragments. Most are three-dimensional constructs rather than book-like in nature. Llegir més ...

Patorrillo. Manitas de cordero envueltas en tripa

Patorrillo
(per 3 persones)

Patorrillo.
Miguel Romero Romero. Acrílic sobre fusta 81 x 65 cm.

Ingredientes:

- Tripas de cordero
- Patas (manitas) de cordero
- Cebolla
- Laurel
- Sal
- Aceite
- Tocino de jamón con algo de jamón
- Ajo
- Perejil
- Harina
- Huevos (3)

Se llama "Patorrillo" a un plato compuesto de cordero de leche (muy jóven).
Las tripas y manitas han de estar perfectamente limpias.
Con las tripas se preparan pequeñas madejas del tamaño de un dedo o algo más, colocando el centro un trozo de las manitas del cordero.
Las madejas se cuecen con abundante agua, una cebolla y una hoja de laurel. El tiempo de cocción en un puchero pueden ser de 2 a 3 oras, hasta que estén blandas.
En una cazuela se hace una salsa compuesta por aceite, donde se firen los dados de tocino de jamón. Cuando estén dorados se añade un majado de ajo y perejil, una cucharada de harina y un poco de agua de cocer las madejas.
A todo esto se añaden las madejas escurridas y se deja a fuego moderado, de 20 a 30 minutos. Se mezcla todo bien con una cuchara de madera.
A media cocción se incorporan unos huevos.
Para tres personas se suelen guisar 18 patitas y se utilizan 50 gramos de jamón.

-.-